CURIOSITATS D'ALGUNS BOLETS

EL FONG QUE PARASITA A ALTRES FONGS

Fet curiós el presenta aquest fong del grup dels ascomicets (Peckiella lateritia=Hypomyces lateritius) que parasita els cossos fructífers de diversos basidiomicets, del grup dels rovellons i els pinetells (Lactarius). Els bolets (basidiomicets) parasitats presenten aquesta tumefacció característica que els deforma i deixa a les làmines gairebé invisibles sota un miceli blanc. La carn és més compacta (i més saborosa, en opinió d’alguns).

BOLET DE SOCA

Els fongs són organismes heteròtrofs i tota la matèria que necessiten per a viure l’han de traure descomponent la matèria orgànica ja formada, com la fusta morta d’aquest xop que li serveix d’aliment (sapròfits) .
El miceli és format per hifes dicariòtiques més o menys especialitzades. Els basidiocarps suberosos (bolets) com el de la fotografia, acostumen a tenir hifes esquelètiques, de paret gruixuda, que creixen i es ramifiquen per dins del substrat, en aquest cas la fusta. En el moment en que es donen condicions favorables, el miceli fructifica i dóna lloc al bolet. Aquest produeix moltes espores i molt petites.
Si no fos pels fongs, quedarien els troncs, la fullaraca i tota mena de restes orgàniques durant dècades.

UNS BOLETS EN SIMBIOSI, CONEGUTS I APRECIATS

Hi ha fongs que per tal d’acomplir la funció degradadora col·laboren amb altres organismes. Aquests fongs entren en contacte amb les arrels de les plantes, a través d’una simbiosi, és a dir, una associació en la qual totes dues parts –la planta i el fong- en surten beneficiades: el fong ajuda a la planta a resistir més bé la sequera i a absorbir millor les sals minerals de la terra, i la planta, a canvi, li dóna aliment en forma de sucres. El punt d’unió entre l’arrel i el miceli d’un fong s’anomena micorriza i, per tant, un fong que estableix micorizes s’anomena micorízic. Un bon exemple de fong micorízic és el rovelló (Lactarius sanguifluus): aquest bolet necessita un arbre, habitualment un pi, per poder produir bolets. És per això que normalment no se’n troben fora de les pinedes, i si els trobem en un alzinar, cal parar-ho esment i cercar un pi que, més gran o més petit, segur que hi és, o assegurar-nos ben bé de que no és una altra espècie també del gènere Lactarius.

UNS BOLETS NO MASSA HABITUALS

Gènere Ramaria (F. RAMARIACEAE)
Amb el nom de peus de rata s’inclouen tot un grup de bolets que tenen forma de corall i presenten colors força vistosos (groc, ataronjat, etc.)

Bibliografia:

• Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. Enciclopèdia Catalana.
• GERHARDT E., J. VILA & X. LLIMONA (2000) Bolets dels Països Catalans i d’Europa. Edit. Omega